Llicenciada en Pedagogia, des de fa 31 anys treballa a l’Heura, una escola d’educació especial. “m’encanta la feina que faig i hi gaudeixo molt”, l’Anna es considera afortunada.
La seva trajectòria esportiva és extensa, amb nombroses participacions en curses i molts títols aconseguits. Però hi han curses que li han deixat empremta “han estat la Marató de Nova York el 2010, la Ultra Trail del Mont Blanch de 100 km al 2011, i darrerament, al maig del 2012 i per equips, vaig fer la cursa de 100 km que organitza Intermón Oxfam (d’Olot a Sant Feliu de Guixols) i vam aconseguir el repte per sota de les 12 hores, quedant tercer equip absolut i 1er mixta. I aquí un record molt especial a la meva gran amiga Teresa, que ara, el mes de setembre va fer un any que va morir a la cursa de Cavalls del Vent”.
Podem dir que es un exemple a seguir i una lluitadora per l´esport femení de la ciutat.
–Com i quan et vas iniciar en el mon de l’atletisme?
“Jo des de sempre he estat vinculada amb el món excursionista. M’agrada la muntanya i practicava amb amics del Centre Excursionista esqui de muntanya i esqui de fons. Vaig fer la primera cursa al maig del 1987, amb 28 anys, corrent la cursa del Corte Inglés. Amb una colla d’amics del Centre Excursionista varem decidir de participar-hi. La meva sorpresa va ser quan al cap d’uns dies em truquen a casa per dir-me que havia quedat 2a classificada de la meva categoria i que em convidaven al repartiment de premis…. Ualllllaaaaa vaig al·lucinar…. ho havia passat súper bé i a més a més em donarien un trofeu!!!!. Em va fer molta ilu, era el meu primer trofeu!!!. A partir d’aquí vaig anar combinant les curses amb la muntanya, l’esqui de fons… fins que vaig tenir la primera filla, la Queralt. Amb ella no tenia temps de marxar a fer esqui, ni fer muntanya, però si que treia temps per anar, ni que fos 30 minuts a córrer. Fins i tot embarassada sortia a córrer una estoneta”.
– En el mon de l’atletisme, especialment en la nostra ciutat, el nom d’Anna Cos és un referent per molts esportistes. Com et sents?
“Ja veus que fa força anys que em dedico a córrer… i aquesta activitat s’ha convertit en una més de la meva vida diària, amb tanta o més importància que les altres. No puc dir que corri cada dia, ja que les meves obligacions laborals i familiars no sempre m’ho permeten, però és ben cert que des de fa molts anys aprofito qualsevol petit moment per calçar-me les sabatilles i sortir al carrer a disfrutar d’una estona, per a mi tan agradable com necessària…. Tants anys corrent pels carrers de Terrassa, sovint als migdies quan surto de l’escola a les 13 hores. És normal que la gent em conegui. Ara ja som moltes les noies que surten a córrer, però 25 anys enrere érem realment molt poques les que ho fèiem, també érem poques les dones que participàvem a curses…, sempre hem corregut envoltades d’homes, i potser això explica que les dones que fa anys que correm siguem un referent a la nostra ciutat. Crec que fa 25 anys que corro la cursa de la Festa Major de Terrassa. I alguna vegada sento qui diu… uau és aquella que sempre corre. Oh!! Sovint algú em pregunta: encara corres???. L’altre dia, jo sortia de l’escola i uns municipals (que jo no coneixia) em diuen; caram avui vas caminant!!!
-En el mon de l’esport les alegries i les decepcions son molt habituals, quin moment positiu de la teva carrera destacaries?. I, una decepció?
“Mira jo sempre dic que “és quan corro que hi veig clar”. Surto cansada de treballar, i mentre faig el camí cap a casa només penso en posar-me les sabatilles i sortir a córrer… les primeres passes són certament d’evasió. Els problemes i altres preocupacions de la vida diària queden aparcats… A mida que el cos s’esforça, la ment es relaxa… i sóc més capaç de pensar, de programar activitats per fer amb els meus alumnes… penso en moltes coses, i sóc més capaç de treure conclusions i fins i tot corrent arribo a prendre decisions!!!. Per mi un moment positiu de la meva carrera, és cada dia podent gaudir i tenint la sort de poder sortir a córrer, i gaudir. Les decepcions venen amb les lesions, que et fan estar aturat un temps, que a tots els esportistes se’ns fa etern.
-En la majoria d’esports, i no és una excepció l’atletisme, la presencia femenina és molt inferior a la masculina, i pot ser, està menys valorada.
“Si sempre hi hagut més homes que dones practicant l’atletisme popular. Jo sempre he corregut, com deia abans, envoltada d’homes, sobretot anys enrere i quan es tracta de curses de fons com son les mitges maratons i les maratons. Les dones no arribàvem ni al 10%, per sort això està canviant…..
-Sens dubte, estàs treballant molt per la incorporació de la dona en el mon de l’atletisme. L’any passat, amb motiu de la catorzena edició de la Mitja Marató de Terrassa i la Cursa Santi Centelles, vas iniciar, amb molt d’èxit, els entrenaments per a dones i dirigits per dones, fet que va influenciar en una major participació femenina en la darrera edició de la Mitja Terrassa i la Santi Centelles. Com ho valores?.
“Si, va ser un gran encert la iniciativa que des de la Mitja Marató de Terrassa va proposar a mi i a 4 corredores més poder iniciar entrenaments per a dones que s’iniciessin en aquest esport. Varem poder fer diferents grups segons nivells i ho varem fer fins a finals de gener que hi va haver la cursa Santi Centelles i la Mitja Marató.
Després, per diferents motius personals, les altres noies no van poder continuar i jo he seguit. Ara ja portem un any i ens seguim trobant tots els dimarts a 2/4 de 8 del vespre a l’entrada de Vallparadís. El fet de ser només jo… a vegades es fa una mica difícil que pugui atendre a tothom. Els nivells són molt diferents i de tant en tant s’hi afegeix alguna de nova, perquè entre elles s’ho van dient. Actualment tinc al grup amb 49 mails, que vol dir 49 dones que un dia o altre venen a córrer els dimarts. Per sort no venen totes de cop, però si que alguna vegada hem arribat a ser 22-24… La filosofia que he anat inculcant a tothom és que hem de gaudir corrent i que ningú es pot sentir sol, per tant intento que sempre es faci la goma i anem a buscar l’últim. D’aquesta manera les que corren més ràpid sempre faran algun km més que les que van més lentes. Jo intento anar d’una punta a l’altre i està una mica amb totes… No sé si sempre ho aconsegueixo.
Cada setmana abans de dimarts recordo a totes l’hora i lloc de trobada. També intento passar informació d’alguna cursa curteta per si es volen apuntar… Per exemple, moltes anirem a la cursa de la dona, de 5km a Barcelona el 10 de novembre.
La veritat és que s’ha fet un grup molt maco, on la gent a part de córrer, xerra i es relaciona. I el més important és que tornen i s’enganxen a fer una mica d’esport. N’hi ha alguna que fins i tot fent tractament pel càncer, quan està millor entre quimios ve a córrer una mica, i això li dóna força a ella i a totes. Una lliçó més de la força de voluntat que tenen moltes dones.
Jo no soc entrenadora, ni gaire disciplinada en aquest tema, només puc transmetre ganes i que gaudeixin corrent, cada una al seu ritme, sense agobiar-se, i que ningú es trobi sola. Mai he seguit cap pla d’entrenament, ni he fet sèries…, ni res… simplement corro per sensacions. Ben segur que aquest any el nombre de dones que correran la cursa de 5km Santi Centelles augmentarà!!!.”
– És molt diferent la preparació femenina de la masculina?
“Et diria que no, sempre i quan parlem de corredors populars, només es necessita temps i ganes. A diferència d’altres esports, per a nosaltres, els fondistes populars, “competir” no és sinònim de “lluitar” contra un altre. Per nosaltres els altres corredors són companys de sensacions. Ningú no competeix contra ningú, sinó contra un mateix. El grau de satisfacció que podem tenir per haver aconseguit el nostre objectiu, el nostre repte… és indescriptible!!! I compensa tot l’esforç i dedicació”.
– Per la practica esportiva s’ha de tenir una mínima preparació. Quines recomanacions donaries a tots aquells que es vulguin introduir en el mon de l’atletisme?:
“Qui vulgui començar a córrer, ho pot fer ja demà mateix. Només li calen unes bones sabatilles, pantaló o malles i samarreta. Començar trotant suau i caminant i mica a mica un va veient com cada vegada que surt, si ho fa de forma sistemàtica, aguanta més tros corrent… ja t’he dit abans que jo no soc entrenadora, però ara que vaig amb aquest grup de dones, que moltes s’han iniciat per primera vegada en aquest esport, han anat millorant setmana darrera setmana. Per això es un esport agraït”.
– En els darrers anys, el número d’atletes, tant homes com dones, ha incrementat, fins i tot, cada cop s’organitzen més curses. A què creus que es degut aquest creixement?
“Si, cada vegada hi ha més gent corrent pels carrers, parcs, muntanya… La gent pot sortir a córrer quan vol, no hi ha horari, ni et cobren cap quota a final de mes… Hi ha un boom en el món de les curses… També un boom en els preus d’algunes…, però curiosament s’omplen…. No sé…, jo cada vegada intento escollir aquelles que saps que estan ben organitzades, que cuiden els detalls. La Mitja Marató de Terrassa i la Cursa Santi Centelles són curses ben organitzades, que cada any intenta millorar, escoltant l’opinió dels corredors.
-Quins objectius tens de futur?
“Objectius…..????. Al juliol va fer un any que em van operar, perquè entrenant vaig caure per un marge i em vaig trencar la tíbia i el peroné,. Mai m’havia trencat res…. Ara porto una placa amb 6 claus. M’he recuperat molt be i ràpid, però de moment gaudeixo corrent, sense tenir un objectiu immediat….
GRÀCIES ANNA PEL TEU ESFORÇ I DEDICACIÓ!!!
ASSOCIACIÓ ESPORTIVA MITJA MARATÓ TERRASSA
Mail: info@mitjaterrassa.org
Facebook: Mitjaterrassa
Twitter: @mitjaterrassa #mitjaterrassa
