Comencem una sèrie d’entrevistes a diferents corredors i corredores i comencem amb una llebre a qui seguir.
Rafa Pérez, membre de corredors.cat, ha a fet de llebre en varies edicions de la Mitja Terrassa i aquest any també en farà. És una llebre que a més parla molt i anima a tothom, fins i tot al públic. També és molt actiu a les xarxes socials, on el podeu trobar per axe75 a instagram i a twitter axe75.
Com i quan vas començar a córrer?
Sempre he estat una persona de fer molt esport, però la meva primera cursa va ser La Cursa de la Mercè del 2011 acompanyant a un familiar. Preparar-la i gaudir de l’ambient de la cursa em va marcar tant, que des de llavors, no he deixat de córrer.
Quants entrenaments realitzes a la setmana? Quants kilòmetres fas?
Entreno, surto a fer rodatges cada dia. Molt pocs dies a l’any no surto a córrer. Depenent del mes, faig entre 450 i 500 kms mensuals.
Quins són els teus hàbits d’entrenament i preparació que creus que t’han ajudat a tenir èxit a les curses?
Per mi és molt important tenir sempre algun objectiu proper (una marató, fer de llebre…,) per no perdre la motivació. M’agrada molt sortir a córrer; no és una obligació, és una passió i aquesta manera de plantejar aquest esport fa que no hi hagi dies que no tingui ganes de córrer. Faig entrenament de manera variada (rodatges, sèries, progressius, una mica de trail…) perquè no sigui monòton.
Complementes el teu entrenament d’alguna manera? (Dietes, entrenant força…)
Un aspecte bàsic amb l’entrenament aeròbic, és el muscular. A part de córrer, crec que és necessari treballar muscularment tot el teu cos… i més quan ja tens una edat.
Fent esport cada dia i exercici muscular portar una dieta equilibrada és important, no m’estic de cap aliment i no soc partidari del terme “dietes” ja que moltes vegades ho relacionem amb la paraula prohibició. Jo crec més en tenir uns hàbits d’alimentació saludables sense renunciar a res.
Tens algun ritual o superstició que segueixes abans d’una cursa? Utilitzes el mateix calçat per entrenar que per córrer?
A la motxilla que porto a les curses, sempre ve amb mi un porta dorsals que portava a les primeres curses que vaig fer, no vaig enlloc sense ell. En les maratons, guardo totes les samarretes i mai me les he posat. Crec que em donaria mala sort posar-me alguna
Quina és la teva estratègia per enfrontar i superar els punts difícils d’una cursa? Fas plans de cursa?
M’agrada revisar el recorregut. Si és a casa nostra, soc molt fan del David (https://blogmaldito.com/) i llegeixo el post sobre la cursa on surt explicat fins a l’últim detall. M’agrada estar informat i més si faig de llebre per no deixar res a l’improvització.
Què et pot dir el públic per animar-te?
El “Vamos Rafa” ja és tot un clàssic i reconec que m’agrada molt sentir-ho. Dona molta empenta
Què t’agrada de córrer?
Córrer per mi no és només l’estona que estàs practicant un esport, és tot el que l’envolta: la preparació, motivació, diversió. Gaudir de la llibertat que dona posar-te unes sabatilles i a moure els peus al ritme que tu creguis.
És el teu moment, t’omple físicament i mentalment i és un esforç que dóna una recompensa inmediata. No guanyar res, però sentir-te victoriós perquè és únicament contra tu que corres i no contra la persona del costat.
Conèixer llocs, persones. Anar de viatge i portar a la maleta les teves sabatilles per descobrir un nou lloc corrent. El “jo puc” guanya al “jo vull”.
Quins consells donaries a les persones que estan començant a córrer?
Que no tinguin pressa; que gaudeixin a poc a poc. Al principi has d’acostumar el cos a l’exercici i més si ets una persona d’hàbits sedentaris. Vivim en una societat en el que només importa l’immediatesa del resultat.
La felicitat o sentir-se bé no la dona el registre d’un rellotge o d’un crono. Començar a poc a poc i sentir-se millor amb un mateix arribarà segur, però porta el seu temps.
T’has de posar un objectiu que requereixi un esforç, però que el puguis assolir amb preparació (caminar/córrer, aconseguir cada vegada estar més minuts corrent sense parar, una cursa de curta distància…,) perquè si no, arribarà la frustració. Quan ja comencis a córrer una estona, almenys algun dia a la setmana, no portis el rellotge; surt a córrer perquè sí, per gaudir, no en funció del ritme que marqui el rellotge.
Tens algun consell per a aquells que volen millorar els seus temps?
Existeixen bons plans d’entrenament a webs o aplicacions per ajudar-te. Crec que és una molt bona ajuda inicial; són plans molt generals i cada persona és diferent. Si es vol aprofundir més i buscar un pla més personalitzat i real en funció al teu pla de vida diari sí que es necessita un entrenador que t’ajudi a treure profit al mateix temps que tens per dedicar-te a córrer amb unes pautes adequades a tu.
Perquè fas de llebre?
M’omple molt. M’agrada ajudar a la resta de corredors/es. Ets un referent en una persona que porta temps preparant-se per baixar un temps, ets la seva ajuda i per mi és una responsabilitat inmensa.
Es crea un víncul i una relació en la que tots remem junts per un objectiu. M’ho preparo més que si estigués preparant una cursa per mi mateix.
Entreneu amb la banderola? Suposa alguna dificultat a les curses?
No entreno amb banderola, sí que entreno molt el fet de córrer i parlar a la vegada. Molts dies d’entreno vaig corrent i parlant en veu alta cantant ritmes i la distància que portem per acostumar el diafragma i que no sigui un sobreesforç parlar i córrer ( jo sóc dels que parla molt mentre correm per donar ànims i tranquilitat al que ve amb mi en una Barqueta de llebre).
La dificultat més gran és el vent, quan ve de cara, tira molt la banderola. Recordo alguna marató a Empúries que la cosa es va complicar per moments ja que era difícil aguantar l’equilibri. Això sí, prefereixo banderola amb la motxilla que portar un globus.
Els músics tenen metrònom per controlar el temps. Com ho feu vosaltres? Calculeu el global o sempre aneu a temps?
Cada cursa és un món i no sempre tenen un perfil on el ritme sigui constant. La Mitja de Terrassa és un bon exemple. Amb el perfil que té és impossible portar un ritme constant; has de regular molt bé entre els trams de pujada i de baixada. És el que m’agrada tant de Terrassa: és un repte assolir arribar a temps sense perdre molt temps en els trams de pujada per després anar molt de pressa a la baixada, ja que és als quilòmetres finals i la gent no va tan fresca. Una cosa que fem tot l’equip de llebres és revisar els últims kilòmetres in situ de la cursa per tal de regular de la millor manera al final.
