Va ser olímpic a Montreal el 1976 corrent els 800 metres llisos i durant 4 anys va tindre el record d’Espanya dels 800 i 31 el de Catalunya amb 1m46s59 obtingut el 10 de juliol de 1976 al Meeting de Zurich. Des de fa 22 anys és el director de Championchip, l’empresa del xipgroc, i ha cronometrat moltíssimes curses.
Com i quan vas començar a córrer? Als 12 anys, el 1965, el meu pare em va apuntar a una Jean Bouin, el meu pare sabia que m’agradaba córrer i m’hi va portar i aquella època aquella era de les poques curses de nanos
Quants entrenaments realitzes a la setmana? Quants kilometres fas? Actualment tinc 70 anys i només faig dos entrenaments a la setmana de 7 km, en total 14 km, faig entrenament de manteniment. Quan m’hi dedicava professionalment només feia 10 sessions setmanals: matí i tarda 3 dies i la resta 1 sessió, mai descansavem. És dificil de valorar els kilometres que feiem, en primer lloc perquè no teniem Garmins ni similars i el segon perquè jo entrenava més per mig fons. En pista és més important la qualitat que els kilometres, té més valor fer 3 sèries de 1000 a 2’30’’ que si fas 10 series de 1000 a 3’00’’.
Quan eres professional, complementaves el teu entrenament d’alguna manera? (Dietes, entrenant força…). No, feiem entrenaments de multisalts, més propers als velocistes, per agafar força als turmells, però sense fer peses.
Tenies algun ritual o superstició abans d’una cursa? Utilitzes el mateix calçat per entrenar que per córrer? No tenia supersticions, com a molt si m’anava bé una cursa repetir els mitjons o el pantaló a la propera. Per a les curses teniem un calçat especial, però era perquè corriem amb sabatilles de claus. Les reservavem per a la cursa i per fer els test quan s’apropava la cursa per veure les sensacions. Avui dia només corro per asfalt i utilitzo sempre les mateixes sabatilles perquè hi vaig posar un xip a dins i així no me l’oblido mai.
Quina era la teva estratègia per enfrontar i superar els punts difícils d’una cursa? Com et motives? Fas plans de cursa? En ser curses de 800 metres, molt ràpides, no tenia gaire estratègia, depenia de com em tancava i la resta de corredors i calia pendre decisions sobre la marxa. Jo només amb un dorsal ja em motivo, fins i tot ara. Sento un tret de sortida i ja m’animo. La meva motiviació és posarme un dorsal.
Què et pot dir el públic per animar-te? Quan corro ho faig per mi, si hi ha grups d’animació i música durant una estona et distreu i no penses en la cursa. Recordo una marató de Nova York jo portava una samarreta de Catalunya i va sortir un noi per una finestra que va començar a cridar visca Catalunya i a animar sense parar. En una marató de Berlin, en passar davant d’una església hi havia una gran coral cantant amb un orgue i em va emocionar.
Què t’agrada de córrer? Aprofito quan corro per pensar, retrobar-me. Em va molt bé perquè em permet meditar.
Quins consells donaries a les persones que estan començant a córrer? Els hi diria que gaudeixin de córrer, que mirin de trobar-se bé i no es capfiquin en espectatives massa altes, si ets més realista, tornaràs més content a casa, sempre cal veure la part positiva.
Tens algun consell per a aquells que volen millorar els seus temps? Que cerquin un grup o un entrenador on s’hi sentin a gust i que els motivi i que tinguin en compte que millorar és cosa d’anys. Si trobes un entrenador en qui confiis i un grup amb qui t’ho passis bé et motivarà molt més que córrent tot sol amb entrenaments d’internet.
Un matemàtic cronometrant curses. Hi ha més feina del que sembla, no? No sóc matematic, vaig fer la carrera de matemàtiques, paralelament entrenat. Al 76 vaig acabar la carrera i el mateix any vaig fer el record d’Espanya. Les matematiques m’ajudaven molt a córrer perquè estudiava molt concentrat, sortia a córrer i tornava a estudiar. No només cronometro, hi bastanta més feina perquè primer cal preparar bé la base de dades, gestionar inscripcions, assignar dorsals, gestionar incidències. Cronometrar és el resultat final d’aquesta feina, si no tens bé les dades tindras molts problemes, sobretot en curses grans.
Al principi molta gent era escèptica amb els xips. Han passat 22 anys des de que veu crear Championchip. Com ho veu ara la gent? Què li aporta al corredor? Al corredor li aporta el temps real. Vaig ser pioner a publicar els resultats a Internet; primer el diumenge a la tarda i després inmediatament, a posar noms als dorsals. Quan corre gent una cursa era molt dificil obtindre el temps real de cada corredor. Fa anys vaig córrer la marató de Nova York, com que vaig tardar dos minuts a sortir va constar que havia fet 2h50’ però amb xip m’haurien donat 2h48’. Gràcies al xip tots els corredors tenen temps real.
